miércoles, 28 de abril de 2010

material cap a Mallorca

Aquesta tarda hem estat a can Vadó mirant d'aconseguir un rècord ...es tractava de ficar 22 bicis i més de 30 bosses de material ben plenes de roba i material de competició a una furgo i a la peugeot "premium" del presi.Desprès de més d'una hora hem ficat 19 bicis a la furgo i 3 al monovolum amb totes les bosses. Ha estat una feina delicada i portada amb molta cura entre l'Isidre i en Joan i la resta que feiem un cop de mà per fer possible que com al tetris tot encaixès perfectament. De fet la última bici ha hagut d'entrar sense pedals, sort que en Casero ja la portava sense perquè la caixa d'eines estava preparada per començar a desmuntar pedals...i ara que tenim el material preparat nomès queda anar cap a Mallorca a disfrutar i competir amb tota la força.

VAMOOOOOOOS!!!!!!!!!!!!!!

domingo, 18 de abril de 2010

CRÒNICA "UBEDA" TRIATLÓ SOCIAL 2010



Hoy a se ha realizado el ya fiel y mítico Triathlon Social del Club Triatló Blanes.

Una vez los voluntarios en el dia anterior y de madrugada en el mismo dia de la competición han marcado de manera ejemplar el exigente recorrido, nos hemos dirigido los triatletas del club y del club amigo "Jovent 79" a la linea de Salida. Sin inmutarse por las gelidas aguas mediterraneas (13,5 Cº) y despues de pensar si nos poniamos los trajes de neopreno, dado que algunos teniamos algo de calorcillo, se ha dado puntualmente la orden da salida. Era en este punto donde comprobavamos como con los cojones marcabamos el fondo del mar, y es que hay que tener un par de huevos para nadar con semejante frio. Salida acordeonica del mar, cojida de bicis de nuestros elites. Alli andaban Jaume Salvador delante de Albert Torrent, indicandole como podia hacer un poco de montain-bike y comerse uns senyal de paso de cebra. Viento moderado a fuerte en el segmento de bici, grupos compactos con esporadicas salidas, joer tios suerte que es el social he visto mas grupos y mas divididos que en el Rock in Rio. Cadaveres de gallinas y de conejos ha sido testigos de la lucha en la carretera. Me quedo con la reserva de decir el compañero que ha cojido el conejo abierto por la mitad y no dejaba de lamerlo con pasion, a un ritmo de chap, chap,chap,chap, esperando irritar a barriga del pobre roedor, claro el se podia entrener porque acabava en la bici. En fin recordaros a todos que el club tiene un centro de teleayuda a vuestra disposición. Llegamos a la última transición y al segmento a pie. Lucha total pues aqui sabemos mas o menos los ritmos de cada uno. Agradecer a los currelas del Bar Santi que uno a uno nos ofrecian unos refrescos y tapitas en la primera vuelta y licores, vinos y otras substancias en la segunda. Final del Triatlon Social y primeras comparativas de sensacione, señores ya tenemos aqui la temporada¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

viernes, 16 de abril de 2010

jueves, 15 de abril de 2010

ENTRENAMENT REMENCES 2010

Ahir dimecres, vam sortir aviat de Blanes per anar a fer la volta curta del recorregut de la mítica "Terra de Remences", que passa pels meravellosos paisatges de la Garrotxa i el Ripollès.
Varem enganxar un dia tapat humit i fred, però res ens va treure les ganes de passar-ho bé i disfrutar!!






Després d'esmorzar, sinó en Paco no pedalava, vam sortir direcció Olot des de St. Esteve d’Envàs, l'Albert Torrent, l'Angel, en Paco, l'Alberto, en Marcel (un amic de l'Alberto), en Diego i en Joan. Tots amb la ressaca de l'entrenament d'atletisme del dia abans a Lloret.

Des de Olot cap a St. Salvador de Bianya tots els valents es veien amb forces, però el Coll de Capsacosta ja va posar la gent el seu lloc. Reagrupament a dalt, per fer un maco descens fins a St. Pau de Seguries, d'allà fins a Ripoll vinga relleus a muerte, com sempre a veure qui peta abans!!!

Ja tocadets i amb 50km a les cames, comença l'últim, Coll interminable, el Coll de Canes de 15,5km sense parar de pujar, quina tortura!!!!!, sort que va tenir una grata satisfacció, un llarg descens fins a Olot, a tomba oberta amb velocitats puntes de 72km/h!!!!!, estem locus o que!!!! no vam parar de pedalar en cap moment, semblava que ens perseguís la poli!!!!!
Un cop a Olot 20km eterns fins a St. Esteve d’en Bàs, semblava que no s’acabaven mai!!!
En arribar comentaris quatre rialles i un merescut dinar, on si ens descuidem ens mengem fins hi tot els plats.
A estat una gran experiència que s'haurà de repetir ven aviat.